Jun 27, 2012

Coping with messy play / Com duc allò del desordre

It all started when we decided to do some finger paint with our light table. Aitana insisted in squeezing the paint herself and I was a bit reluctant. In the end, I tought that the only way for her to learn how to do things by herself is letting her do them and stepping aside (but keeping a close eye). So, after some instructions asking her to be careful with the floor and walls, she was free to experiment. I must confess that I had to hold my breath at the sight of this. 




Tot va començar quan ens vam decidir a pintar amb pintura de dits a la taula de llum. Aitana va insistir en esprémer ella a soles la pintura i jo estava un poc reticent. Al final, vaig pensar que l'única manera perquè aprenga com fer les coses per si mateixa és deixar que les faça i fer-me a un costat (però vigilant). Així, després de demanar-li que vaja amb compte amb el pis i les parets, li vaig deixar lliure per a experimentar. He de confessar que vaig haver de contenir la respiració en veure açò.


After a first shower, I proposed her to paint within the boundaries of a big box. But she didn't take much notice of the sheet of paper I placed inside it. She just used the whole box surface to experiment with colours (as well as her own body). 

I try to cope with mess, stains, and such, because I know this is something intrinsic to the nature of children. But I can't help feeling a knot in my stomach. I guess it's a question of getting used to it...    


 Després d'una primera dutxa, li vaig proposar pintar dins dels límits d'una gran caixa. Però Aitana no va fer massa cas del full de paper que vaig posar al seu interior. Va acabar utilitzant la superfície de la caixa sencera per experimentar amb els colors (també va utilitzar el seu propi cos).

Faig un esforç per dur de la millor manera el desordre, les taques, i similars, perquè sé que això és una cosa intrínseca a la naturalesa dels xiquets i xiquetes. Però no puc evitar sentir un nus a l'estómac. Supose que és una qüestió de temps per acostumar-me...

Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

No comments:

Post a Comment