A school model, a model school / Un model d'escola, una escola model

I wanted to share this interesting article with you http://learningcompanion.wordpress.com/2012/07/01/the-new-learning-culture-school-model/. It talks about and actually portrays my ideal school. As you'll see, it is a very simple and common-sense model, but it is not easy to find.
"The New Learning Culture school model (NLC model) can be used as a template for alternative schools based on self-directed and hands-on learning (...) Rebeca and Mauricio Wild spearheaded this school model. (...) Carmen Gamper is adapting this school model to the needs of the educators and families in the United States. She calls her personal development of the model the New Learning Culture Model". Furthermore, she offers consulting services and will soon be offering an online course.

Hands-on materials in our home / Materials pràctics que hi ha per casa

As I usually do, I'll devote the rest of the post to translate and summarize this article for non-English speakers.

Avui vull compartir amb vosaltres aquest article: http://learningcompanion.wordpress.com/2012/07/01/the-new-learning-culture-school-model/. Parla (de fet, defineix a la perfecció) la meua escola ideal. Com voreu, es tracta d'un model prou simple, factible i de sentit comú, però prou difícil de trobar. Aquestes són les idees que trobe més fonamentals:

El model d'escola de la Nova Cultura d'Aprenentatge va dirigit a escoles alternatives la base de les quals és un aprenentatge autodirigit i pràctic/vivencial. Rebeca i Mauricio Wild van encapçalar aquest model d'escola. Carmen Gamper està adaptant-ho a les necessitats dels educadors i les famílies als Estats Units. Ella anomena al seu model de desenvolupament personal, el Model de la Nova Cultura d'Aprenentatge.

One of our reading nooks / Un dels nostres raconets de lectura

Els materials vivencials es presenten en entorns preparats i estructurats que evolucionen d'acord amb les necessitats dels xiquets/tes, els quals, malgrat pertànyer a diferents nivells escolars, comparteixen aquestos ambients. Depenent de la grandària de l’edifici, hi haurà una habitació o racó de matemàtiques, llengua, llengües estrangeres, història, geografia, ciències, arts i artesanies, música, imaginació i joc amb blocs, escenari de teatre, taller de fusteria, cuina completa, àrees d'alimentació, així com les àrees a l'aire lliure per a l'observació, el joc, la lliure circulació i molt més. Cadascun d’aquestos espais proporciona una gran varietat de materials pràctics desenvolupats per educadors com Montessori, Seguin, Nikitin, Steiner, Freinet, i molts altres, incloent nous materials desenvolupats pels pares. A més, els xiquets/tes troben a l’abast eines de la vida quotidiana, jocs, joguines, articles d'art, objectes i elements naturals, com ara jardins, sorra, fang, aigua, etc.

Tot l’espai ha d’estar dissenyat d'acord amb els principis de la permacultura. Els xiquets/tes es poden moure lliurement a través d'aquests entorns d'aprenentatge i decidir de manera espontània el que els agradaria fer en el moment present. Tot el que fa un xiquet/a es veu com part d'un procés d'aprenentatge: el moviment, el joc, el processament emocional, experimentar i resoldre els conflictes, descansar, i per descomptat treballar amb els materials d'aprenentatge pràctic. També s'ofereixen lliçons guiades com a oportunitats d'aprenentatge addicionals. A més, hi ha experts convidats, com un forner, un policia, o un arquitecte. Quan els xiquets/tes creixen, les excursions a l'entorn dels adults són profitoses.

Tota l'escola està estructurada per complir amb les necessitats reals del xiquet/a per l'exploració segura, els límits saludables, moviment, joc, l'aprenentatge pràctic o l’intel·lectual, la comunicació, la intemporalitat, la seguretat emocional, alliberament de la tensió, i el temps amb la naturalesa.

Com que els xiquets/es són qui determinen el seu propi procés d'aprenentatge actiu, aquestes escoles solen prescindir d'un pla d'estudis preestablert. Els xiquets/tes tenen una carpeta amb una llista de tots els continguts i habilitats requerides pel curriculum. Cada vegada que arriben a dominar un tema, el marquen a la seua llista d’objectius. No hi ha proves involuntàries, ni comparacions.  

Els professors i / o els pares, coneguts com "companys d'aprenentatge," sempre són presents. Faciliten, inspiren i ajuden els processos d'aprenentatge. Els pares són en realitat molt benvinguts, perquè les escoles reconeixen que estan profundament connectats amb els seus fills. Els companys d'aprenentatge s’encarreguen de garantir que els xiquets/tes no es vegen interromputs en el seu joc o de treball, que els límits saludables es respecten, i que tot el material siga tornat als seus llocs. A través de límits saludables i regles, podem permetre als xiquets/tes tanta llibertat i moviment independent com siga possible, sempre que tot el món es senta segur.

Thanks for your comments

Gràcies pels vostres comentaris