Mar 27, 2013

DIY dolls' house (part 1) / Casa de nines feta a mà (primera part)

I was once told that when you are pregnant and start tidying compulsively your house, you're kind of preparing your nest because the baby is about to be born. It was not my case. I mean, I didn't start cleaning as if I were mad, but I started doing houses. Apart from the tablecloth house I sewed for Aitana, I also this this:

 

Una vegada em van dir que quan estàs embarassada i te pega per ordenar i netejar la casa de manera compulsiva, és que estàs preparant el niu i vol dir que el part està prop. Eixe no va ser el meu cas. Vull dir, que no em vaig posar a netejar com una boja, però sí a fer cases. A banda de la casa-mantell que vaig cosir per a Aitana, també vaig fer açò:


I saw this box and I was suddenly inspired. I decorated it with stickers and paper as you can see in the first images above. I had a pile of recycled items such as egg cartons, old CDs, old T-shirts, plastic caps, etc. and I started to turn them into furniture for the little dolls' house.
Vaig veure aquesta casa i em va vindre la inspiració. La vaig decorar amb enganxines i paper i va quedar conforme la vegeu a les imatges de dalt del tot. Tenia una muntonada de coses reciclades com ara caixes d'ous, CDs, Samarretes velles, taps de plàstic, etc. i vaig començar a convertir-los en mobles per a la casa de nines.
My best allies have been glue, staples, tape and velcro. I've also sewn some things, too.
Els meus millors aliats han sigut el pegament, grapes i velcro, encara que també he cosit algunes coses.

This is the bedroom. The bed, bedside table, lamp and armchair are made with egg cartons. The drawings are pieces of cloth stapled to paper. The mirror is a piece of a CD. Everything is stuck to the "walls" with velcro.

Aquest és el dormitori. El llit, la tauleta de nit, el llum i la butaca estan fetes amb cartrons d'ous. Els dibuixos són peces de roba grapades a un tros de cartolina. L'espill és un tros de CD. Tot s'enganxa a les "parets" amb velcro.







Next came the dining / living-room.Després va vindre el menjador / sala d'estar.



Again, egg cartons are the material I used most (for the sofa, lamps, and chairs). I made the rug by glueing a piece of yarn into cardboard paper. Una vegada més, els cartrons d'ous van ser el material que més vaig utilitzar (per al sofà, llums i cadires). Vaig fer l'estoreta pegant un tros de llana en cartolina.

I cut the drawing from a decoration magazine and laminated it. El quadre el vaig retallar d'una revista de decoració i el vaig plastificar.
The table is part of a plastic box stuck to a reel.
 La taula és part d'una caixa de plàstic enganxada a un rodet.

 
Have you noticed the library? It's one of those boxes you get at the jeweller's. It contained a necklace. When you open it, it becomes a TV. With differents "screens" to choose.
Us heu fixat en la llibreria? És una d'aquelles caixes que te donen a la joieria. Esta era d'un collarEn obrir-la, es converteix en un televisor. Amb diferents "pantalles" per triar.


Proud to appear at a former classmate's blog: madebyjoey: sharing creative ideas {all weekend}


Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

Mar 25, 2013

Music to your ears / Música per a les teues orelles

Don't miss this worldwide giveaway over at Living Montessori Now. You have a chance to win a Maestro Classics classical music collection with 10 downloads of MP3s and PDF booklets for children aged 5+. There's still time. Good luck!!



No us perdeu aquest sorteig on pot participar gent de tot el món. Teniu una oportunitat de guanyar una col.lecció de música clàssica de Maestro Classics amb 10 arxius MP3 amb els corresponents llibrets en PDF per a xiquetes i xiquets a partir de 5 anys. Encara esteu a temps. Bona sort!!

Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

Mar 23, 2013

I'm sharing .../ Compartint ...

Have a look at this blog in which creative people from all over the blogosphere share their ideas. By the way, I'm number 6.

Pegueu una miradeta a aquest blog on gent creativa de tota la blogosphera comparteix les seues idees. Per cert, jo sóc la número 6.

Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

Mar 20, 2013

Tablecoth house / Casa-mantell




Aitana loves her letterbox / A Aitana li encanta la seua bústia
I'm still keeping up with posts I wanted to write and I didn't have much time to. This is the tablecloth house I made for Aitana as a Christmas present. I spent some nights sewing against the clock after Aitana went to sleep in order to have it ready before Martí was born. In spite of what it might seem, it wasn't that hard to do, really. But, on the other hand, since I usually get trapped in the "want-to-do-it" instead of getting into action, I'm glad I managed to do it in the end!!
As in many other projects, my inspiration came from Pinterest.




Encara estic escrivint entrades atrasades, que volia haver escrit fa un temps. Aquesta és una casa-mantell que vaig cosir per a Aitana. Va ser el seu regal del Pare Noel. Vaig passar unes quantes nits cosint a contrarellotge durant un parell d'horetes després de que Aitana es dormira. Volia tindre'l preparat abans de que nasquera Martí. Encara que parega molta faena, no va ser tan dur, de veres. De totes formes, estic molt contenta d'haver sigut capaç d'aconseguir-ho perquè, sovint, me quede en el plànol de "m'agradaria fer açò o allò" i mai passe a l'acció. Aquesta vegada vaig proposar-m'ho i ho vaig començar i acabar!!

Com en tants altres projectes, la meua inspiració va vindre de Pinterest.

 
WELCOME IN
 
 
Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

Mar 14, 2013

While waiting... / Mentre esperàvem...

These are some of the activities Aitana and I did during the month of November, while waiting for Martí to be born.
Aquestes són algunes de les activitats que vam fer Aitana i jo durant el passat mes de novembre, mentre esperàvem a Martí.
Painting leaves with watercolours.               Pintar fulles amb aquarel.les.



Clay
Argila


Trying to introduce the topic of fairies / ballet dancer in an attempt to diversify Aitana's likes from princesses, princesses, princesses. I made this tutu. The end result: she now likes princesses, fairies and brides.


En un intent per diversificar un poquet els gustos d'Aitana i eixir de les princeses, vaig introduir el tema "fada / ballarina" i li vaig fer aquest tutú. Resultat: ara li agraden les princeses, les fades i les núvies.
Stickers.     Enganxines
 
Sorting (Hama Beads) by colour.         Classificant (Hama Beads) per color

I made this for Aitana as a Christmas present, but she found it before I could hide it.                                                          Vaig fer-li aquest regal a Aitana amb les perles Hama. Era un regal de Nadal, però el va trobar abans 
 
Our calendar. Inspired by this must-see blog.       El nostre calendari. Inspirat per aquest blog imprescindible.

Tuning in with Aitana's likes, her father made this dressing table for her.                        Connectant amb els gustos d'Aitana, son pare li va fer aquest tocador. 

Dressing dolls in our magnetic board. I laminated the dolls and the clothes and stack a piece of magnet                                                                           Nines retallables per a la nostra pissarra magnètica. Les vaig retallar, plastificar i els vaig pegar un iman darrere.
Craft inspired by a book.                    Manualitat inspirada per un llibre.


 

Thanks for your comments
Gràcies pels vostres comentaris

Mar 4, 2013

El naixement de Martí

Des de que vaig assabentar-me de que estava embarassada de Martí, he estat escrivint una espècie de diari, que pense donar-li quan siga una ocasió especial. He estat fent el mateix amb Aitana, de fet, una de les últimes coses que li he escrit ha sigut la nostra experiència amb la lactància i com va deixar de mamar. Ara, després de quasi 2 mesos 3 mesos he trobat el moment i les paraules per a contar-li a Martí com va nàixer:

Ja estàs ací, Martí! Ja te tenim amb nosaltres i estem feliços, no pots imaginar-te quanta felicitat ens has dut sense proposar-t'ho. Vaig a contar-te com va ser aquell dia...
Era dissabte i no res feia pensar que eixe mateix dia t'anavem a conéixer. Faltaven encara 5 dies per a la data probable de part i, no només això, és que no hi havia cap indici de que el part fora imminent. Ens vam alçar com qualsevol altre dia i vam anar a comprar a Alberic. Allí, vam quedar amb els nostres amics Espe i Xesco. Ells també estaven esperant a Aniol i teniem moltes ganes de veure'ns encara amb les panxetes...
Vam passar un matí molt agradable. Després, ens vam anar a dinar per ahí els quatre (els pares, Aitana i tu). Al llarg del matí vaig començar a notar contraccions, prou espaiades i fàcils de dur. Estava contenta, perquè sabia que potser a l'endemà estaria de part. Tenia com a referent el part d'Aitana i pensava que almenys els temps serien pareguts. Però tu vas ser molt ràpid, inesperadament ràpid.
Quan estavem acabant de dinar, jo ja no em sentia còmoda en aquell restaurant amb tanta gent i volia anar a casa. El pare estava un poc nerviós i volia que telefonara a les comares. Vaig parlar amb Teresa (una de les comares) i em va dir que pareixia que estava de pre-part. Li vaig dir que me n'aniria a casa, continuaria observant, i ja tornariem a parlar en una hora. També vaig telefonar a la iaia perquè Aitana havia de passar la vesprada i, potser la nit, amb ella i el iaio (uf! la seua primera nit fora de casa!).
A casa, tot anava igual. Contraccions cada 10 minuts, prou fluixetes. Vaig tornar a telefonar a Teresa. Éren les 5 de la vesprada i no tenia ganes de que vingueren perquè pensava que encara quedava molt de temps per a posar-me de part i no volia fer-les vindre per a estar esperant hores i hores. I així van passar un parell d'horetes més. Jo anava parlant amb Teresa, però no va ser fins a les 7 de la vesprada, quan vaig sentir que ja era el moment de que vingueren ella i Nuria. Els iaios també havien vingut a arreplegar a Aitana, que mirava la peli d'Alícia al País de les Meravelles. Jo havia estat dalt passant les contraccions i el pare m'acompanyava de tant en tant, perquè havia d'estar amb Aitana. Abans de que ella se n'anara, vam passar un moment a soles. La vaig abraçar mentres miravem la peli i vaig plorar. Vaig despedir-me d'ella i no podia deixar de plorar. Tan contenta com estava perquè prompte anaves a nàixer, no podia deixar de pensar que a partir d'avui tot anava a ser diferent.

Ens vam quedar a soles a casa, el pare, tu i jo. I pareix que el meu cos va saber que les comares estaven de camí i va dir "va de bo!!". Les contraccions es van succeir cada vegada més seguides, i més doloroses també... Per un moment em vaig asustar un poc perquè tot anava molt apresa i no sabia si podria resistir així moltes hores. No trobava cap postura que m'alleujara. Vaig anar al llit i em vaig gitar. De seguida van arribar les comares, éren les 20:20 i jo quasi no podia agafar aire entre cada contracció. Els vaig dir a Nuria i Teresa que estava asustada, que me feia molt de mal i que estava anant molt ràpid... No recorde si em van fer algún tacte, però crec recordar que Teresa li deia al pare que estava quasi dilatada per complet i que ja estaves ací. 
Me van tranquilitzar, em van recordar que connectara amb tu i em van proposar que anara a la banyera. Però és que no em donava temps ni a moure'm. Les contraccions no em donaven treva. Els vaig dir que volia baixar del llit i posar-me ajupida amb l'esquena recolçada en un lateral del llit i que el pare es posara darrere de mi. Per a incorporar-me, vaig rodar un poc al llit i, de sobte, em vaig trobar a quatre potes i súper còmoda. Estava tan bé, que vaig decidir no abaixar del llit, fer-me una pila de coixins per a recolzar el cap i quedar-me així.
A partir d'eixe moment tot va anar genial. Vaig connectar amb tu, d'una manera impressionant. Vaig oblidar-me de que hi havia més gent a l'habitació. Sabia que el pare estava allí, sabia que estava tranquil, confiat. Però ja només estavem tu i jo. De fet, vaig demanar al pare i a les comares que no volia sentir res, no volia saber quant de temps quedava. Només amb sentir el teu cor bategar en la maquineta, ja tenia prou. I sabia que tot anava bé. En un moment donat vaig trencar aigües i vaig saber que estaven netes. Tot estava bé. 
Quina tranquilitat! Ja no em feia quasi mal!! "Com és possible?", els preguntava a les comares. "És que tens molta força", deia Nuria. (Què bonica).
 Què bé em trobava. I te parlava... "Va, Martí! Tu i jo!", "Molt bé, carinyo, poquet a poquet", "Ai, Martí!" I me tocava la panxeta, com indicant-te el camí. I notava com anaves fent camí, baixant a poc a poc. Com m'agradava notar, sentir-te dins i saber com estava anant tot.
"Ja estàs ací, Martí". La sensació era familiar. Eixa cremor..., sabia que el teu cabet estava a punt d'eixir. "Mira si ho sap sa mare",va dir una de les comares.   
"Ja estàs ací, l'últim esforç, carinyo. Me fa mal, però no és culpa teua". I les paraules dolces de les comares: "Ahí, Cris" "Vale, Cris" "Respira, bonica".
I te tocava un poquet de cabet. I de nou recordava eixa sensació humida i molt molleta que havia sentit uns anys enrere.
En certa manera, esperava amb impaciència cada contracció, tenia ganes d'espentar. En total vaig estar uns 30 minuts espentant, però sentava tan bé poder ajudar-te i sentir que estavem els dos en sintonia...
I d'emetre una espècie de soroll mut, amortiguat pel coixins, vaig passar dirèctament a cridar. Me sentava bé alliberar per la boca tot el que estava notant. El teu cabet estava eixint. "Respira, respira, Cris"
"Que acabe ja, vull que acabe ja" Per un moment, em vaig desesperar. I realment era el moment previ a l'espentó que va fer que tragueres el cap. Hi ha qui diu que, quan sents que ja no pots més, que te mors, és el moment en què naix el bebè. I eixe va ser el moment en què va eixir el teu cap.
"Ja està, ja està" "¡Ay, mi niño!"
"Hola, Martí" "Hola, xicotiuo" "Ya está, mi pequeño", te deien el pare i les comares amb veu dolça.
I te tocava el cap i el pare també t'acaronava el cap, "Martí, ja te tenim ací". Un espentonet més i ja te tindré als braços. Esperem un poquet, carinyo...
Vaig percebre que necessitaves rotar, girar-te, o potser les comares van fer algun comentari. El cas és que vaig començar a moure les caderes com podia (ja tenia les cames mig adormides després de quasi 2 hores en la mateixa postura...) "Molt bé Cris, esta xica és de llibre", deia Nuria, jajajjaj!!
I, per fí, l'últim espentó. "Agarra'l, agarra'l tu, Cris" "No puc, no arribe!!" Vaig notar com eixia tot el teu cos i em vaig incorporar per veure per fí la teua careta. Te vaig alçar i te vaig dur al meu pit per a abraçar-te. "¡Ay, mi niñito, mi niñito bonico!". El pare va vindre de seguida al meu costat i em va besar. Vas plorar un poquet. "No t'enfades, amor meu. Que has tragat un poquet?" "Ai, que no m'ho crec, el meu xic!!". I el pare plorava d'emoció.
La sensació de tranquilitat que em va acompanyar durant quasi tot el part, va donar pas a una gratitud enorme. Em sentia molt agraïda amb el meu cos, amb tu, amb la vida... Ho haviem aconseguit. No només el part. Vam recòrrer junts un camí molt dur fins que et vas pegar la volta. Van ser uns dies que recorde amb tristesa. Però, en un moment donat, vaig dir-te que no tingueres por, que jo ja no tenia por. Durant aquella sessió de Watsu, et vaig dir que te donava la mà i que mai te la soltaria. I així va ser. És curiós, però vas nàixer amb una maneta per davant, com si volgueres estirar-la per a tocar-me el més prompte possible. 
Te vull, mi niño.